Algimia d´Alfara

Com Arribar
La Localitat d'Algimia d'Alfara està situada en el nord de la província de València, en el Camp de Morvedre. Es troba a una altitud de 183 m. sobre el nivell del mar i es caracteritza pels seus carrers i la riquesa del seu ento natural, amb muntanyes dominades per la pineda, sobretot de pi blanc i roig; i acompanyat de matoll d'argilaga, timó i romer principalment.

Les seues coordenades geogràfiques són:

Latitud: 4403874 N

Longitud: 726142 W

El seu accés des de la capital de la comunitat ha de realitzar-se per la N-234

Ciutat Històrica
BREU HISTORIA

Pel que fa a la historia d'Algímia, hom parla de la troballa en el seu terme de restes de ceràmica ibèrica així com de làpides romanes amb inscripcions llatines (GREV,I,65), cosa que permetria pensar en la presència en aquest lloc de nuclis antics de població. Amb l'arribada dels àrabs, degué convertir-se en una alqueria musulmana.

Al segle XIII passà a incloure's dins de la Baronia de Torres Torres , juntament amb Alfara i la mateixa vila de Torres Torres. A aquest respecte, podem afegir que fins 1574, en què fou erigida parròquia independent, fou un annex parroquial de Torres Torres. Després de la inclusió dins d'un senyoriu cristià no es modificà essencialment la realitat ètnica dels seus habitants, que continuaren essent els mateixos moriscos, fins l'expulsió decretada el 22 de setembre del 1609.

Després daquesta expulsió, Algímia degué romandre molt poc de temps despoblada, ja que el 8 de desembre de 1609, ja figura a l'Arxiu Parroquial del poble una partida de bateig on és batejada una filla de Miquel Torres, un dels nous pobladors que consten en la carta de poblament atorgada el 20 de juliol de 1611. El 1610 hi trobem tretze partides de bateig, i el 1611, abans de la carta de repoblament, n'hi trobem onze. Aquest fet mostra que abans de la donacció efectiva de la carta de població, Algímia començava a rebre ja nous pobladors.

El Nom Algímia és clarament d'origen àrab. Per a la majoria d'autors procedeix d'al-jámi "lloc de reunió, mesquita". En canvi, uns altres creuen veure'n l'ètim en al-jemi, que tindria el sentit d'església de cristians. Per raons històriques, ens inclinem més per la primera possibilitat, ja que, com en unes altres poblacions musulmanes, hi hagué abans de l'expulsió dels moriscos una mesquita, la qual tenia una sèrie de possesións agrícoles, que, en produir-se l'expulsió i posterior repoblació, passaren a mans de l'església. Així consta en alguns documents de l'Arxiu Parroquial, on sovint es fa esment de l'olim mesquita. Per exemple, "tiene la dicha yglesia... las tierra y árboles que solían ser de la olim mesquita, las quales están continuadas en la dicha visita passada del año mil seyscientos y diesinueva" (31-XII-1646) (VP, 1646), "un garroferal de la olim mesquita, que afronta amb lo riu" (1651) LTI, 1651).

El terme de Algímia de la Baronia té una superfície de 14'52 Km², i limita al nord amb el terme d'Alfara; al sud, amb el de Torres Torres; a l'est amb els de Sagunt i Torres Torres, i a l'oest amb el de Sogorb. El poble està situat al peu del Picaio de la Seca i del Picaio de Punta, i a la dreta del riu Palància.

La principal font econòmica del poble és l'agricultura, amb un predomini de la superfície de secà sobre la de regadiu, encara que en els últims anys s'ha incrementat el regadiu, en detriment del secà, gràcies a la obertura de nous pous en el terme. Aquets pous, juntament amb les aigües del riu, canalitzades a través de la séquia Major de Morvedre i del seu ramal, la séquia Subalterna, constitueixen els elements a través dels quals es realitza el reg de l'horta d'Algímia. La major part de la superfície de regadiu està destinada al conreu de cítrics, fonamentalment tarongers, mentre que és molt menor la superfície destinada a hortalisses. Quant als conreus de secà, destaquen les garroferes, les oliveres, els ametlers i la vinya.

Pel terme d'Algímia passen les carreteres de Sagunt a Burgos, d'Algímia a Algar i d'Algímia a Burjassot, així com el ferrocarril de València a Saragossa. L'antic ferrocarril miner d'Ojos Negros a Sagunt està fora d'ús des de fa alguns anys convertit en Via Verda.

La població ha anat disminuint lentament des de l'any 1930 a causa de l'emigració, encara que últimament sembla haver-se estabilitzat prou.

L'església parroquial està dedicada a Sant Vicent Ferrer, patró del poble. La patrona n'és la Mare de Déu dels Desemparats, la imatge de la qual es troba a l'ermita de la localitat.

 Share

Festes Patronals

La festa de la Mare de Déu dels Desemparats, tradicionalment, s'havia celebrat el segon diumenge de maig, però des de fa uns anys s'ha traslladat al primer diumenge d'Agost, coincidint amb les millors condicions climàtiques i amb la major afluència de visitants a la localitat.

Algímia també celebra festa a Santa Úrsula, que és la patrona de les xiques fadrines. Tradicionalment es feia el 21 d'octubre, però actualment s'ha trasdallat també a agost, el dia següent de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats.

Dintre de les activitats de les festes patronals caldria destacar la nit del Play-Back, que organitzat per la gent d'Algímia s'ha consolidat com a un dels espectacles mes caracteristics de les festes.

Tambe es realitzen entre altres: Festival de Bandes de Música, Corre Focs, Balls amb orquestres, activitats esportives... i una gran varietat d'actes. No podriem oblidar-se de la Setmana Taurina, la qual porta al nostre poble gran quantitat de seguidors de la festa del bous.

Compta amb una certa tradició el porrat que té lloc en desembre, el diumenge després de la festivitat de santa Llúcia (13 de desembre), conegut com la fira de Santa Llúcia.

En Abril es celebra un dia dedicat a Sant Vicent Ferrer, patro d'Algímia, en el qual, i segons la tradició, es fa l'entra de Sant Vicent des de l'horta.

FESTES OBLIDADES:

Per diverses circunstancies sempre queden oblidades algunes festes que tenien gran tradició a les poblacións, este es tambe el cas del nostre poble i fem açi un xicotet recordatori.

SANT VICENT: Actualmen no es fa cap celebració especial a Algímia el dia de la festivitat de sant Vicent Ferrer, a banda, és clar, de la missa i la entrá del sant per l'horta. En canvi, antigament, i d'això deu fer quasi un segle, s'acostumava a fer una processó pels carrers de la localitat, el centre del qual era un veí del poble vestit de sant Vicent Ferrer. Situat en una gaveta, que devia imitar el púlpit, era portat fins a la plaça del Palillo. Ja en la plaça, un altre vei li exposava la necessitat d'aigua que tenien els camps i li suplicava que fes un miracle que portàs la tan desitjada pluja: "Este sant Vicent tan abraguerat, a vore si fa un miracle perquè ploga". Immediatament, davant l'expectació popular, des de dalt de les teulades uns altres veïns, tiraven aigua amb arruixadors.

ELS INOCENTS: Un altra celebració antiga, ja desapareguda, tenia lloc el dia dels Innocents, quan alguns veïns ixien pel poble fent pagar a tots una multa d'una aguileta (cinc cèntims).

SALPASSA: El dimecres sant era "el dia de la Salpassa". Es commemorava amb la bendició de les cases per part del rector i l'intercanvi de sal amb els veïns (la sal beneïda es canviava per la sal sense beneir). Els veïns obsequiaven el capellà a canvi amb ous o diners. Al mateix temps, els xiquets del poble anaven per tots els carrers amb maces, anunciant l'arribada del capellà, cantant diverses coples i pegant maçades contra parets, voreres i portes.

Antoni Ferrer Perales, que va ser rector d'Algímia quan encara es celebrava la Salpassa, ho conta de la següent manera: "Al Dimecres Sant el senyor rector eixia, revestit de capa morada, a beneir les cases; mentres, els xiquets atronaven l'aire a cops de maces de fusta fetes a posta per a l'ocasió: ho colpejaven tot: rastells, voreres, portes i parets... Mentre, les ames de casa aguardaven al dintell, les portes obertes i una tauleta a l'entrada amb sal i aigua. Quan passava el rector els donava a besar la creu i mesclava aigua i sal beneïdes amb les que hi havia a les taules; les dones li donaven o diners o ous: un parell, o mitja dotzena, segons la seua categoria econòmica" (1979:18).

Directori de Restauració

Bar - Restaurant AVENIDA
Paco i Elvira Av. València, 1 Telèfon: 96 262 61 38

Bar - Restaurant PICAYO
Especialitat en Tapes i Arroços Cr. Futur, 35 Telèfon: 96 262 61 08

Bar - Horchateria MARI
Av. València, Telèfon:

Bar - Terrassa PISCINA
Parc J. Antoni Cabanilles, s/n Telèfon:

Cafeteria ZOE'S
Amparo Asensi, Cr. Font de la Murta, 3, Telèfon: 620 248 586

Comerç

COOPERATIVA AGRICOLA VALENCIANA EL PORVENIR
Cooperativa Agricola
Cooperativa agricola, venda de productes fitosanitaris i adobs, pintures, punt de venda CODES (material per a reg localizat), piensos per a animals, llavors i plantes.
MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ ALVARO COMPAÑ
 
Materials i Transports
IMPRESOS DE LEVANTE, S.L.
 
Paviments de Formigó Impres