SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Turís pertany a la comarca de la Ribera Alta del Xúquer i dins d'aquesta a la subcomarca de la Vall dels Alcalans de la qual també formen part Montserrat, Montroi, Real de Montroi i el Marquesat (Llombai, Catadau i Alfarb). Val a dir que som els desconeguts de la comarca ja que tothom pensa que Turís pertany a la Foia de Bunyol per proximitat geogràfica però els turisans i les turisanes ens sentim riberencs perquè compartim més trets definitoris que no amb els pobles de més amunt.

Les coordenades geogràfiques en les quals s'emmarca la població de Turís i el terme municipal (de 80,1 quilòmetres quadrats d'extensió) són:

Paral·lel: 39º 18', 39º 25' de latitud nord
Meridià: 2º 57', 6º 3' de longitud est

El terme municipal és un del més gran si el comparem amb els pobles limítrofs, mostra d'això és la quantitat de municipis amb els quals limita:

- Al nord: Godelleta
- A l'est: Montserrat, Torrent i Montroi
- Al sud: Dos Aigües
- A l'oest: Alboraig

El nucli urbà s'enclava en l'extrem nord-oriental del terme, prop dels límits de Godelleta i Alboraig.

CLIMA, OROGRAFIA, HIDROGRAFIA, FAUNA I FLORA

El clima de Turís és típicament mediterrani amb temperatures suaus: durant l'hivern hi ha una mitjana de 10,3º i en l'època estival el termòmetre puja fins als 23,4º de mitjana.

Pel que fa a l'orografia, el relleu és ondulant i té una mitjana de 300 metres. Entre els tossals de major elevació destaquen: la serra del Castellet amb 342 metres, la serra de Canyamar de 330 metres, la serra del Portell que fa 357 metres, la muntanya del Calahuet 356 metres i els Molets que compta amb una altura de 342 metres.

El riu Magre travessa el terme pel terç inferior. Es tracta d'un corrent fluvial de poca importància (0,91 metres cúbics per segon de cabdal mitjà), la continuïtat del qual és regulada artificialment per l'embassament de Forata. A més, rep les aigües del riu de Bunyol i l'afluència de diversos barrancs.

En l'apartat de la fauna amb què ens podem trobar a Turís cal destacar la presència de mamífers com ara el porc senglar, la rabosa i el teixó, a més del conill i de la llebre. Pel que a l'ornitologia es refereix, val a dir que hi ha una gran quantitat d'espècies: l'esparver, l'abellerol, la cogullada, la verderola i la polla d'aigua són les més abundants.

El paisatge vegetal del terme de Turís a les zones de muntanya (principalment Altury, Carència i Castellet) està conformat per bosc mediterrani: alzines, carrasques, pins i espècies arbustives: romaní, fenoll, camamil·la... A la resta de zones no destaca la riquesa vegetal perquè es tracta de terrenys de relleu suau que s'han convertit en terres de cultiu: vinya, oliveres, cítrics, arbres fruiters, hortalisses...

POBLACIÓ

La població de Turís està composta per 4.925 habitants que reben el gentilici de turisans i turisanes. Els pobles del voltant també ens anomenen pixorros i pixorres, fins i tot hi ha una cançó molt popular en el poble a propòsit d'aquest malnom.

COM ACCEDIR

Les comunicacions per carretera a Turís són les següents:

Nord: carretera Xiva - Turís VV- 3035
Oest: carretera Alboraig - Turís VP- 3035
Est: carretera Turís - Silla VP- 3065
Sud-est: carretera comarcal Tavernes - Silla C-3328

HISTÒRIA

Els apunts al voltant de la història de Turís ens informen que al terme municipal ja hi havia pobladors des de l'edat del bronze i l'edat del ferro. Reforcen aquesta dada les troballes que s'han fet en diverses zones del terme: Canyamar, Carència, Sabotxa, Castellet...
Ibers i romans deixaren petjades i també se sap de l'existència de pobladors àrabs, segons sembla el nombre de població àrab era bastant important.

Gràcies al Llibre de Repartiment s'ha pogut saber que, després que Jaume I conquistara les terres valencianes en l'any 1238, Turís ha estat governat per nobles i aristòcrates de renom. El primer senyor del nostre poble va ser Gombald d'Entença. Posteriorment, passà a Pedro Hijar, després fou Donya Blanca (esposa de Jaume II), més tard l'infant Don Alonso. Després s'inicia l'etapa dels Mercader que conclogué quan Turís passà a ser propietat del duc de Gandia. El marqués de Bèlgida fou l'últim senyor que establí la seua residència a Turís, concretament s'hi construir la casa on hi ha actualment la residència per a la tercera edat, al costat de l'ermita.

Amb l'expulsió dels moriscos, l'any 1606, Turís perdé una part important: abandonaren el poble 200 habitants i només 20 s'hi quedaren. Per això, el dia 7 de març de 1611 s'atorgà una Carta Pobla a Carles de Borja. Després de 14 anys Jaime Borja i Centelles fou el preceptor de la segona Carta Pobla per a Turís.

GASTRONOMIA

La gastronomia típica de Turís és composta per àpats consistents per agafar forces després d'una llarga jornada al camp. A l'hora de dinar és el moment ideal de menjar-se una bona paella de conill i pollastre amb pilotes (massa de carn capolada i pastada amb ou batut, moles de pa, farina i julivert) o bé una ració fumejant d'arròs amb bledes. Si hom prefereix el menjar fred una paella de tomata amb pimentons i caragols és una bona opció. També cal tastar la jaranga (creïlles, ceba, alls i ou en revoltim amb oli d'oliva de Turís).

Pel que fa al dolç cal distingir les pastes segons l'època de l'any en què es consumeixen. Durant les festes nadalenques són típics els pastissets de moniato i les coques fines i quan corren temps de Pasqua, a més de la tradicional mona de pasqua, hi ha rotllets fets amb anís o amb ou. Les magdalenes també són un dolç molt arrelat en la gastronomia turisana.